De final segle XIX a la segona dècada del segle XX.

 

Segons el programa de Festa Major de l’any 1889, «durante las horas de música en la Alameda, se permitirán las carreres de velocipedistas», per tant, ja hi havia una colla d’aficionats al ciclisme que aprofitaven la llargària del passeig de l’Alameda (després dit de mossén Cinto Verdaguer) per a fer els seus entrenaments.

El primer de club ciclista, es va constituir el novembre de 1897 i n’eren els membres de la junta: president, Martí Gual; vicepresident, Joan Vives; tresorer, Domingo Viñals; secretari, Pere Riera; vicesecretari, Emiliano Abadal; vocals, Joan Esteve, Josep Vilaseca i Ramon Godó; i capitans d’excursió, Leopoldo Godó i Albert Jordana. Probablement eren socis de l’Ateneu Igualadí que es van adherir a aquesta nova entitat ciclista.

Per la seva banda, consta que Domingo Viñals i Amat (Igualada, 1877-1951) va ser el primer que va introduir les bicicletes a Igualada, l'any 1902. Va fundar un establiment de venda i reparació en el carrer del Born, on també hi tenia una rellotgeria, El Siglo. La família de Domingo Viñals i Amat, és a dir, la seva esposa, Carme Coma i Coma, era propietària d’una finca al passeig de Verdaguer a l’alçada entre el carrer de Sant Josep i el dels Caputxins, on en algun moment s’hi van concentrar diversos clubs esportius.

El ciclisme va ser l’esport més important en aquests primers anys del segle XX.

El Centre d’Sport Igualadi, va organitzar una cursa ciclista el 1902 el dia 25 d’agost, al passeig de la Alameda (Mn. Cinto Verdaguer). Van fer fins a 4 curses: local, nacional amateurs, nacional, tàndems amateurs i consolació i una de cintes. L’acte el va amenitzar la Banda del Asilo Naval. Tenien el suport de la Unión Velocípeda Española. Els corredors estaven obligats a portar el vestit de carrera. La cursa era «a beneficio de los pobres de esta Ciudad, las cuales tendran lugar en el Paseo Alameda, y en las que tomaran parte ciclistas nacionales y extrangeros...». Va tenir un nombrós públic, però va quedar decebut «pues apenas si llegaron a seis o siete las bicicletes y tàndems que corrieron ...». La cursa va patir certs incidents ja que el públic creuava pel centre del passeig « ... seria conveniente que los agentes de la autoridad, en particular los llamados municipales, no permitan que el centro del paseo se halle, como sucedió el domingo, obstruido por los curiosos que privaban por completo correr desembarazadamente a los ciclistes, lo cual, para evitar desgracias, motivó alguna caida»

El 29-8-1904 es van constituir com a Club Ciclista Igualada, al núm. 2 del passeig de Verdaguer, cantonada amb el carrer de Santa Caterina (en un edifici que avui dia ja no existeix) i que era propietat de Francesc Caus. Més tard, el 1909, el Club es traslladaria al bar La Palma, a l’avinguda d’Àngel Guimerà, núm. 1. El bar La Palma va ser muntat pel rajoler Joan Moncunill i Jubert i regentat per Joan Mir i Pons.

També l’any 1905, durant la Festa Major, el Club Ciclista va organitzar curses ciclistes patrocinades per l’Ajuntament.

El 24 de novembre de 1911, una comissió de l’Agrupació Ciclista —probablement era el club constituït el 1897, esmentat més amunt— va acudir a la directiva de l’Ateneu, per demanar que se’ls concedís un local «per dipositar-hi llurs màquines», ja que tots n’eren socis. L’agrupació ciclista estava organitzada independentment de l’Ateneu i tenien una modesta pista en un camp del carrer de Santa Caterina, prop de l’estació de ferrocarril, l'esmentada més amunt.

El Centre d'Sports va organitzar per a la Festa Major del 1916, una cursa de bicicletes: el Campionat d’Igualada, amb el circuit: Igualada, la Pobla, Carme, Miralles, Montbui, Igualada. Aquell any n’era el president Joaquim Abadal.

El 1917, després de l’èxit del Campionat de Ciclisme d’Igualada de l’any anterior, organitzat per la junta del Centre d'Sports, la Unión Velocipédica Española va considerar la cursa com el primer Campionat Ciclista de Catalunya. Aquesta cursa va ser filmada per l’empresa Pathès Frères. Hi van prendre part Miquel Pascual, Emili Lloret i Josep Magdalena.

El 1920 es va fundar la Penya Ciclista de l’Ateneu.

El ciclisme va tenir molts aficionats, fins al punt que «Ja fa alguns dies, que els aficionats al ciclisme han pres com a lloc de proves per a fer el aprenentatge, el tros de carretera reial adoquinada, lo qual constitueix un perill per als vianants que es veuen precisats a passar per dita via, especialment els vespres, en que dits vehicles circulen sense llum ni bocina.»

També, però es feien curses al camp d’esports de la Joventut Nacionalista, com la del dia 15 de gener de 1924 amb corredors ‘internacionals’ com Rubi i Llorens, espanyols, Regnier, francès i Corlaita i Messori, italians.

En la 4a edició de la Volta Ciclista a Catalunya de l'any 1920, Igualada va ser lloc de pas en la 3a etapa, de 184 km i sent guanyador José Pelletier.

L'any 1925, es va dur a terme la 7a vVolta a Catalunya i les etapes van ser Barcelona – Figueres (196km), Figueres – Vic (120km), Vic – Igualada (88km), Igualada  - Reus (191km) i Reus – Barcelona (116 km).

En la 8a Volta a Catalunya, l’any 1926 «hi havia a Igualada periodistes espanyols i estrangers i destacades personalitats de l’esport. La meta era a la rambla de Sant Isidre on s’hi havia aixecat una tribuna ocupada per senyores, autoritats i invitats. El guanyador de l’etapa Reus-Igualada de 200 km, va ser el francès Simon Téqui. La senyora Pepita Sàbat, esposa de l’alcalde Emili Orfila i Gomila, li va lliurar un ram de flors. La premsa va elogiar aquest simpàtic gest tot comentant que Igualada era la primera ciutat d’Espanya on es produïa l’insòlit fet que un grup de noies i senyores ocupés la tribuna de meta i es lliurés un ram de flors al vencedor de l’etapa.  Aquests actes esportius eren fins aleshores “cosa d’homes”, Aquí la representació femenina va ser nombrosa i, a més a més, portava un elegant vestuari completat amb aquells capells d’ala ampla propis de l’època» (Ignasi Castelltort, Anecdotari Igualadí, p. 160).

Dins els actes de Fires i Festes de Primavera del 1928, es van organitzar una cursa ciclista, seguint l’itinerari: Igualada - Òdena – Igualada – La Pobla – Carme – Orpí – Coll de la Portella – Montbuy – Igualada, amb un total de 42 kilòmetres.

A partir dels anys trenta, es van formar diversos clubs i seccions d’entitats que es dedicaren al ciclisme d’on van sortir molts ciclistes.