La adequació de les instal·lacions esportives ha estat, des dels inicis, una de les preocupacions més important dels clubs i dels esportistes: on poder practicar l’esport.

Per altra banda, l’evolució d’aquestes instal·lacions i la seva millora ha estat la base per a que cada vegada més homes i dones s’apuntessin a fer esport. L’administració local va estat clau en aquest desenvolupament.

A final de segle XIX, els aficionats es van espavilar a buscar locals i terrenys i així van sorgir les primeres pistes de ciclisme i els primers camps de futbol, de tennis i d’atletisme.

 

• Al carrer de Santa Caterina cantonada amb el passeig de Mn. Cinto Verdaguer, propietat de Francisco Caus, el 1897, els ciclistes hi van adequar una pista per practicar el ciclisme. S’hi va constituir el 29-8-1904 el Club Ciclista Igualada, primera entitat d’aquest caràcter a la ciutat. Era el mateix edifici on hi havia hagut el Cafè Continental.

• Camp de futbol de l’escorxador. Al darrera de l’Escorxador Municipal, en un descampat, almenys des de 1913 s’hi entrenava el Foot-Ball Club Igualada i la secció de futbol de l’Ateneu ―mentre no va disposar del seu propi camp―. El 1922, la Joventut Republicana, Secció Esportiva, van comprar aquest camp.

• Camp de futbol al Poble Sec, situat a la carretera de Manresa, on actualment hi ha l’escola Garcia Fossas. Hi jugaven els equips de futbol dels anys 1920 fins a 1939.

• La Federació de Joves Cristians de Catalunya, practicaven gimnàstica a l’Escorxador i el basquet, l’atletisme i el futbol al camp d’esports en un terreny de cal Brunzent, a l’actual barri del Sant Crist.

• Camp de l’Ateneu Igualadí i Velòdrom al Xipreret. L’any 1920, l’Ateneu Igualadí va adquirir a la zona del Xipreret —quan encara pertanyia al terme d’Òdena— l’anomenat Camp de Dalt, amb l’objecte de destinar-lo a camp d’esports de l’entitat. El projecte va ser de l’arquitecte Josep Pausas i Coll. Va ser utilitzat com a camp de futbol, pista d’atletisme i pista d’exhibicions aèries. El 1922 s’hi va construir una tribuna de fusta i el 1932, s’hi va inaugurar, al costat, un velòdrom per al ciclisme. També es va cedir l’espai per als atletes de Palestra. Durant la guerra, el camp de futbol va ser cedit per a la instrucció dels homes mobilitzats i com a l’esplai dels escolars refugiats a Igualada. Després de la guerra, ja sota la tutela del Centro Nacional, esdevindria preferentment el camp oficial del C.F. Igualada. A l’inici dels anys cinquanta s’hi va habilitar una pista d’atletisme que envoltava el camp de futbol. S’hi entrenaven els atletes de l’OAR. L'any 1950, un grup d'aficionats al ciclisme, simpatitzants de la Unió Ciclista Igualadina, de manera voluntària, van netejar i arranjar el velòdrom. Les obres van començar el 1951 i es van utilitzar grans pastilles de ciment que evitaven els problemes de dilatació del recinte. La pista central es va condicionar per fer-hi altres esports com hoquei o basquet, i per a la celebració de balls i de festes. El 16 de juny de 1951 es van beneir el nou velòdrom. Amb motiu de la celebració del I Campionat Nacional d’Atletisme, el 1956, es van fer moltes remodelacions al camp.

• Finca Viñals Coma, al passeig de Mn. Cinto Verdaguer cantonada amb el carrer de Sant Josep. El 1915 consta que hi havia una pista de tenis del Law Club Tennis. El 1921 s’hi van instal·lar Els Lluïsos, de la Congregació Mariana de sant Lluis de Gonzaga. Més tard, als anys 50, s’hi instal·laria la pista de patinatge de l’Astoria, on hi jugaven els partits d’hoquei patins. També s’hi van construir les piscines del Casal.

• El Club de Futbol Airún ―«Núria» al revés―, jugava al pati dels Escolapis.

• Piscina al Moli Nou. El 1933 molts joves aficionats a la natació s’entrenaven als banys que hi havia a la zona del Molí Nou, propietat de Manel Sugranyes. L’any 1934, l’arquitecte municipal Bonaventura Bassegoda va fer el projecte de les noves piscines. Amb el recolzament dels doctors Botet i Ortínez i l’alcalde Amadeu Biosca, es van posar en marxa les obres, amb obrers del sector de les adoberies que estaven a l’atur. El 1934, es va inaugurar la piscina municipal i es va celebrar un festival de competició entre diversos clubs. El 10 de juny de 1957, es va fer la inauguració de la primera depuradora. Les instal·lacions van anar variant segons les necessitats dels esportistes. Al mateix complex esportiu, hi havia una pista de bàsquet i un frontó.

• A l’Institut Garcia Fossas de l’Avinguda de Balmes, hi havia al pati de l’escola, una pista de tennis.

• Pista de patinatge al Centro Nacional que es va adequar una part com a pista de patinatge. Aquesta va servir per als jugadors del Club Patin Igualada, en els inicis dels anys 50.

• A la plaça de Montserrat, l’espai a l’aire lliure més gran de tot el barri i ocupa els antics terrenys on hi havia hagut el camp de futbol de la Unión Deportiva Montserrat, fundada el 1958.

• Fins al 1959, el Centre Catequístic, al carrer de les Delícies, va acollir també representacions teatrals i altres activitats com ara ballades de sardanes, entrenaments esportius, organització d’excursions, cursets de català... Tot aquest conjunt de locals confiscats pel franquisme a la Federació Obrera va ser enderrocat el febrer de 1965 per construir-n’hi un de nou com a estatge local del sindicat oficial franquista, la Confederación Nacional Sindicalista (CNS),

• Gimnàs Blume, al carrer del Retir, seu de la Sociedad Alianza Cultural, l’any 1960 es va inaugurar el Gimnàs Blume, sota la direcció dels Delfines del Noya, on hi tenien la seu social.

• L’Estadi Atlètic Municipal va ser construït i inaugurat el 19-9-1970, i renovat i homologat el 1998 i el 2018. Originàriament va ser finançat amb subvencions de la Diputació de Barcelona i de la Delegación Nacional de Educación Física i comptava amb pistes de cendra i una corda de 400 metres. Avui disposa de vuit carrers de material sintètic, un camp de gespa natural i dues sales de gimnàstica. Dóna servei bàsicament al Club Atlètic d’Igualada, que hi organitza competicions. A prop de l’estadi va inaugurar-se el 7-3-1981 un circuit natural de jogging cedit per l’empresa Cola-Cao. Hi ha el parc municipal de Puigcornet.

• Pavelló Poliesportiu de les Comes, que forma part de l’anomenat Complex Esportiu del mateix nom, va ser projectat inicialment per Agustí Pruñonosa i Campamà, i està integrat avui per dos camps de futbol (carrer de les Guixeres), un pavelló cobert (carrer de Carles Riba), una piscina coberta (carrer de les Comes) i quatre pistes poliesportives exteriors. El camp de futbol va ser inaugurat el 21-8-1986. Per la seva banda, el pavelló poliesportiu va ser inaugurat el 28-3-1987. S’hi troben, entre altres dependències i espais, una pista d’hoquei —que és la pista de l’Igualada HC—, les oficines del Patronat Municipal d’Esports i una sala de barri amb 430 localitats. A l’exterior, dóna a una plaça amfiteatre i disposa d’una zona d’aparcament. Pel que fa al camp de futbol de les Comes, que és on juga els seus partits el C. F. Igualada, va ser inaugurat el 21-8-1986, quan era president del club F. Xavier Bisbal i Balcells.

• El 14-11-2009, es va inaugurar el complex esportiu Infinit. Compta amb quatre sales destinades a fitness i màquines, dues piscines climatitzades i una d'hidromassatge, dues saunes, dos banys de vapor, un centre de salut, solàrium, dues piscines d'estiu, tres pistes de pàdel, una pista poliesportiva i aparcament propi gratuït. La gestió de les instal·lacions es troba a mans de l’empresa Iniciatives per a la Gestió Esportiva, SL. Hi té la seva seu el Club Natació Igualada.